Història

1815 Digne.

Tot comença a una presó de Toló (França) el 1815, on els presoners estan condemnats a treballs forçats. Jean Valjean, és alliberat per Javert sota paraula d'honor després de 19 any de treballs forçats per robar un tros de pa i múltiples intents de fugida, descobreix que el passaport groc que porta l'assenyala com un ex-presidiari. Després de veure's rebutjat per tot, només santament el Bisbe de Digne el tracta amb consideració i, Valjean, amb el cor vil per tants anys de presidi, li paga emportant-se-li uns coberts de plata. Valjean és arrestat per la policia, quedant bocabadat quan el Bisbe menteix a la policia per salvar-lo, donant-li a més dos preciosos canelobres també en plata. Valjean decideix començar la seva vida de nou.

1823. Montreuil-sur-Mer

Han passat 8 anys, i Valjean, després de trencar la seva paraula d'honor i d'haver canviat el seu nom pel de Monsieur Madeleine, ha aconseguit ascendir fins a ser el propietari d'una fàbrica i el batlle de la població. Una de les seves treballadores, Fantine, té una filla ilegitima. Quan les altres dones se n'assabenten, demanen que la despatxin de la feina. El capatas, les insinuacions del qual han estat rebutjades per Fantine, la despatxa.

Fantine canta sobre els seus somnis trencats i sobre el pare de la seva filla que les va abandonar. Desesperada pels diners per comprar medicaments per a la seva filla, Fantine ven el seu medalló, el seu cabell fins que finalment es ven a si mateixa unint-se a unes meuques. Degradada pel seu nou ofici, discuteix amb un client i està a punt de ser portada a la presó per Javert, quan arriba el batlle i fa que sigui portada de seguida a un hospital.

Poc després, el batlle rescata un home atrapat per un carretó, i Javert recorda la força anormal del pres 24601, Jean Valjean, un pres fugit a qui ha persegut durant anys, però al que finalment la justícia ha capturat. Valjean, incapaç d'enviar a un home innocent a la presó enlloc seu, confessa al jutge que ell és el presoner 24601.

A l'hospital, Valjean promet a la moribunda Fantine que trobarà a la seva filla, Cosette, i tindrà cura d'ella. Javert arriba per detenir a Valjean, però aquest se li torna a escapar.

1823, Montfermeil

La petita Cosette ha viscut durant 5 anys amb els imfames Thénardiers, que tenen una posada a Montfermeil, i que han esclavitzat a la pobre nena mentre que consentien a la seva pròpia filla, Eponine. Cosette somia en una vida millor, abans que Mme. Thénardier l'enviï a buscar aigua enmig de la foscor. Mentre que la posada s'omple pel vespre, els Thénardiers usen nombrosos mètodes per estafar als seus clients. Valjean troba a Cosette; i paga als Thénardiers 1.500 francs per emportar-se a Cosette amb ell a París.

1832, París

Han passat 9 anys, i a la ciutat de París regna la incertesa per l'estat de salut del líder popular, el General Lamarque, l'únic home del govern que sent els problemes del poble. El petit Gavroche està en el seu element enmig de les meuques i els pobres que omplen els carrers, mentre que els estudiants Marius Pontmercy i Enjolras discuteixen sobre Lamarque.

Entre les bandes que omplen els carrers, està la dirigida per Thénardier i la seva dona, que es preparen per assaltar a Valjean, que Thénardier ha reconegut com l'home que es va emportar a Cosette. Éponine veu a Marius, del qui està enamorada en secret, i l'adverteix perquè marxi, però Marius topa accidentalment amb Cossete, enamorant-se d'ella al moment. Els Thénardiers no aconsegueixen robar a Vajlean, que és ajudat per Javert; però aquest no el reconeix fins que ha marxat. Enmig de la fosca nit, Javert compara la seva cacera sobre Valjean i la justícia amb l'ordre de les estrelles. Mentrestant Marius, tot i que no sap el nom de Cosette, persuadeix a una dubtant Éponine perquè l'ajudi a trobar-la.

Una reunió política a un petit cafè. Un grup d'estudiants idealistes es preparen per a la Revolució que tindrà lloc amb la mort del General Lamarque. Marius arriba tard, i quan Gavroche porta la notícia, els estudiants, dirigits pern Enjolras, surten al carrer a la recerca del suport popular.

Cosette està a casa seva, consumida pels pensaments cap a Marius, de qui s'ha enamorat. Valjean observa que la seva filla està molt amoïnada, però es nega a explicar-li res sobre el seu passat o de la seva mare. Malgrat els seus sentiments cap a Marius, Eponine el porta a casa de Cosette, on els enamorats es troben, i aconsegueix avortar un intent de robatori de la banda del seu pare. Valjean, convençut que Javert li segueix les passes, comunica a Cosette que es prepari per a abandonar el país. A la vigília de la Revolució, tots els protagonistes veuen la situació des de diversos angles: Cosette i Marius es desesperen davant la possibilitat de no tornar-se a veure més, Eponine lamenta la pèrdua de Marius, mentre que Valjean mira la seguretat de l'exili. Els Thénardier miren el botí que podran recollir durant el caos, Javert es prepara per espiar als estudiants i aprendre els seus secrets, i aquests es preparen per lluitar per un futur millor.

Els estudiants es preparen per a construir la barricada. Javert, vestit com un dels rebels, s'ofereix per espiar les tropes del govern. Marius, advertint que Eponine està enmig dels revolucionaris, la mana al carrer Plumet amb una carta per a Cosette, la qual és interceptada per Valjean, qui descobreix el motiu de la tristesa de la seva filla. Eponine, malgrat el que ha promès a Valjean, decideix tornar amb Marius a la barricada.

La barricada s'ha alçat, i els revolucionaris estan disposats a vèncer o morir. Javert torna i diu als estudiants que el govern els atacarà, però és descobert per Gavroche. Mentre que torna a la barricada, i protegint a Marius, Eponine rep un tret i mor en braços de Marius. Valjean arriba a la barricada a la recerca de Marius quan esclata la primera batalla, salvant a Enjolras disparant a un franctirador. Com a recompensa, té l'oportunitat de matar a Javert, però el deixa marxar i fins i tot li dóna la seva adreça.

Els estudiants es preparen per passar la nit a la barricada. Valjean, mentrestant, resa per la salvació de Marius davant la matança que ha de venir. L'endemà, Enjolras s'adonà que la gent els ha abandonat, i fa marxar les dones i els nens, però decideix continuar la lluita. La munició comença a mancar i Gavroche surt per recollir-ne dels cadàvers, però rep un tret i mor. En el darrer assalt a la barricada, els rebels moren, incloent al seu líder, Enjolras.

Valjean, però, aconsegueix escapar amb un Marius inconscient per les clavegueres. Allà, es troben a Thénardier robant als cadàvers, rient mentre que fa un servei a la ciutat i agafa un anell a Marius però, en veure a Valjean, fuig. Quan Valjean arriba a la sortida, es troba amb Javert de nou. Li prega poder deixar a Marius amb un metge, i incomprensiblement, Javert accepta, i abandonant els seus sagrats principis de la Justícia i bocabadat davant la pietat de Valjean, el deixa lliure i se suïcida llançant-se al Sena.

Un grup de dones surten, plorant per les víctimes i per la fallida insurrecció. Pel seu costat, Marius plora la mort dels seus amics. Desconeixedor de la identitat del seu salvador, es recupera en mans de Cosette. Valjean li confessa la veritat del seu passat i li insisteix que, després que la jove parella s'hagi casat, ell desapareixerà. En meitat del casament de Marius i Cosette, apareixen els Thénardier per fer xantatge a Marius. Thénardier assegura que el pare de Cosette no és més que un assassí i, com a prova, li dóna un anell que robà a un cadàver al Sena el dia en què van caure les barricades: és l'anell de Marius, i aquest comprèn que va ser Valjean qui el rescatà aquella nit. Ell i Cosette van a la recerca de Valjean, mentre que els Thénardier gaudeixen de la festa i celebren la seva supervivència .

Valjean es prepara per a la seva mort, car ja no li queda res per viure. Quan els fantasmes de Fantine i Éponine arriben per endur-se'l, arriben Cosette i Marius. Valjean finalment narra a Cosette tota la seva història abans de morir, unint-se als esperits de Fantine, Eponine i de tots aquells que van morir a les barricades.